dimecres, 29 d’abril del 2009

L'Aigua al Camp

El passat 16 de febrer, el Cercle Euram va organitzar un seminari amb en Daniel Pi, President del Consorci d'Aigües de Tarragona, per tal de conèixer la realitat de l'aigua al Camp. A continuació presentem la presentació que ens va oferir i una sintesi de la seva intervenció.


L'aigua al Camp de Tarragona

Els principals municipis del Camp de Tarragona gaudeixen de dues fonts d'abastiment d'aigua ben diferenciades. D'una banda l'abastiment propi des d'embassaments (Siurana, Riudecanyes), mines, aqüífers i pous, de l'altra l'aigua de l'Ebre que subministra el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Com a exemple, la ciutat de Reus s'abasteix entre un 40 i un 50% de recursos propis, amb el CAT proveint la resta de l'abastament.

L'aigua distribuïda pel CAT és fruit d'una concessió dels regants que permet extreure'n 4m3 per segon i que en limita la distribució, per llei, a la província de Tarragona. El potencial anual de distribució d'aigua del CAT (120.000.000 m3) supera de llarg el consum màxim fins al moment (80.000.000 m3) i garanteix el subministrament futur, tot i que eventualment es podria veure superat en algunes puntes de consum (sequera, estiu, ...).

Després d'anys d'un increment continuat de consum de l'aigua del CAT pels municipis a que dóna servei, a partir del 2003 i fins a la sequera (2006-2007) es va estabilitzar el consum amb un canvi de la política de preus. Així, amb un augment del cost del proveïment es va estimular els municipis a optimitzar l'ús dels seus recursos propis.

Tot i que el sistema es pot considerar segur i suficient, el risc principal a que s'enfronta prové de las seva pròpia estructura. Es tracta d'una canonada lineal que, des d'un sol punt d'aprovisionament al sud del país, dóna servei a 125 km. de costa. Qualsevol trencament del servei al llarg de la canonada podria interrompre bona part del servei. La nova dessaladora de Cunit permetrà, no només augmentar el potencial de servei, sinó també pal·liar aquest risc d'estructura. Aquesta situació permetrà, alhora, que aquesta dessaladora doni servei tant al Consorci d'Aigües de Tarragona com a les Aigües Ter Llobregat, distribuint els costos i permetent una millor amortització.

L'aigua a Catalunya

Catalunya es troba dividida en dues conques ben diferenciades, les conques de l'Ebre (Catalunya occidental) i les conques internes (Catalunya oriental). Ambdues conques tenen, a més, una realitat de consum molt diferenciada. La zona de les conques de l'Ebre compta amb un consum d'entorn els 1900 Hm3 l'any, dels quals un 95% es destina als usos agrícoles, mentre a les conques internes, amb un consum que volta els 1200 Hm3 anuals, l'ús agrícola arriba tot just al 36% i és la demanda urbana (particular i industrial) la que consumeix el 64% restant.

És en el consum urbà de les conques internes, en els 770 Hm3 bona part dels quals respon al consum de l'àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha el gran coll d'ampolla de l'aigua a Catalunya. Un dèficit que es vol paliar afegint 300 Hm3 al subministrament de les Conques Internes Catalanes (CIC) amb un millor aprofitament dels recursos, la recarrega i recuperació d'aqüífers i, principalment, amb els 200 Hm3 que afegiran les tres dessaladores que actualment hi ha en construcció.